Magatzem de carabasses (Laos)
La producció, el comerç i el consum d’aliments a escala mundial afronten reptes complexos que combinen factors ambientals, econòmics, socials i tecnològics. En primer lloc, la producció alimentària està condicionada pel canvi climàtic, que altera els cicles agrícoles, provoca sequeres o inundacions i redueix la productivitat dels sòls. A això s’hi afegeix la pèrdua de biodiversitat i l’ús intensiu de recursos naturals com l’aigua o els fertilitzants químics, que generen tensions sobre els ecosistemes i comprometen la sostenibilitat a llarg termini.
Pel que fa al comerç, la globalització ha permès una circulació més gran d’aliments, però les desigualtats entre països productors i consumidors es mantenen: mentre uns depenen fortament de les exportacions per sostenir les seves economies, d’altres importen massivament per garantir la seguretat alimentària de la seva població. Aquesta dependència pot generar inestabilitat de preus i riscos per a les comunitats més vulnerables.
Finalment, el consum es veu influït per canvis demogràfics i culturals. L’augment de la població mundial, que es preveu que arribi a gairebé 10.000 milions el 2050, incrementa la pressió sobre els sistemes alimentaris. Paral·lelament, milions de persones encara pateixen fam o malnutrició, mentre en altres zones proliferen l’obesitat i les malalties associades a una mala alimentació.
En aquest context, és més necessari que mai replantejar els patrons actuals de producció, comerç i consum d’aliments, posant en pràctica valors com el desenvolupament sostenible, l’ecologisme o el consum responsable, d’acord amb els postulats de l’Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides, com proposa El Rebost d'Adalet.
Una noia himba fent pa (Namíbia)
Collita d'arròs (Laos)
