Descarrega la guia didàctica aquí
EL REBOST D’ADALET: LA RUTA DELS ALIMENTS. El desenvolupament brinda als consumidors un accés sense precedents als aliments, especialment a les llars de més baixos ingressos. No obstant això, el model actual de producció, comerç i consum d’aliments planteja desafiaments ambientals i socials importants. Milions de persones, sobretot a les zones rurals de l’Àsia i de l’Àfrica Subsahariana, viuen d’agricultures de subsistència. És a dir, només consumeixen el que elles mateixes són capaces de produir. Gairebé 800 milions de persones viuen en una situació d’extrema pobresa, amb dificultats per satisfer les necessitats més bàsiques i pateixen fam. El Rebost d'Adalet és un viatge a través dels diferents engranatges que conformen la roda del consum dels aliments, amb l’objectiu d’aportar elements per a la reflexió que contribueixin a la construcció d’un món socialment més just, i ambientalment més sostenible. Una producció per al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
EL REBOST D’ADALET: LA PRODUCCIÓ. Per al 2050 es preveu que la població mundial serà de 9.600 milions de persones, 2.000 milions més que l’actual. Si el ritme de consum es manté i res no canvia, la humanitat necessitarà tres planetes per abastir tota aquesta demanda. És per això que és més necessari que mai replantejar els patrons actuals de producció i consum d’aliments, posant en pràctica valors com el desenvolupament sostenible, l’ecologisme o el consum responsable. El Rebost d'Adalet és un viatge a través dels diferents engranatges que conformen la roda del consum dels aliments, amb l’objectiu d’aportar elements per a la reflexió que contribueixin a la construcció d’un món socialment més just, i ambientalment més sostenible. Una producció per al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
EL REBOST D’ADALET: EL COMERÇ. Cada dia es consumeixen milions i milions d’aliments arreu del món. Darrere hi ha indústries fortes i complexes que inclouen la producció, el transport —fins i tot, de continent a continent—, l’emmagatzematge o la comercialització. El desenvolupament del comerç brinda als consumidors un accés sense precedents als aliments, i no es pot posar en qüestió que contribueix decisivament al progrés de les comunitats i a la reducció de les desigualtats entre els països. No obstant això, també planteja desafiaments ambientals i socials importants. El Rebost d'Adalet és un viatge a través dels diferents engranatges que conformen la roda del consum dels aliments, amb l’objectiu d’aportar elements per a la reflexió que contribueixin a la construcció d’un món socialment més just, i ambientalment més sostenible. Una producció per al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
EL REBOST D’ADALET: EL CONSUM. Moltes societats estan immerses en una versió poc amable del consum: el consumisme, que empeny els consumidors a adquirir compulsivament més i més productes, fins i tot quan no són necessaris. Aquest comportament, del qual depèn en gran manera el sistema econòmic actual, té greus conseqüències per a la salut del planeta, ja sigui per l’enorme consum de recursos que comporta, com per la gran quantitat de residus que genera. El Rebost d'Adalet és un viatge a través dels diferents engranatges que conformen la roda del consum dels aliments, amb l’objectiu d’aportar elements per a la reflexió que contribueixin a la construcció d’un món socialment més just, i ambientalment més sostenible. Una producció per al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
La soif du monde (2012). Aquest documental, escrit pel fotògraf famós i activista pel medi ambient Yann-Arthus Bertrand, analitza diferents problemes relacionats amb l'accés a l'aigua. Kenya, Congo, Cambodja, Palestina, Senegal o Xina són alguns dels llocs que visita, descobrint els seus problemes al voltant de l'aigua, des de la seva contaminació, el posterior consum i els efectes en la salut, fins a la seva escassa o nul·la presència a determinades regions del món. La pel·lícula també mostra quines mesures s'han adoptat per intentar solucionar-ho.
Brave blue world (2020). L'escassetat d’aquest líquid vital és la gran protagonista d'aquest documental en què s'aborden les possibles respostes de la tecnologia per crear un futur sostenible per a l'aigua, i en què s'exploren innovacions en cinc continents, des de la reutilització a la generació de energia. La proposta parteix de la premissa que a l'any 2040 la majoria de la població no tindrà accés a l'aigua.
Cooked (2016). Aquesta sèrie documental de quatre capítols és una adaptació del llibre del mateix títol de Michael Pollan. Cada episodi porta el nom d'un element diferent: foc, aigua, aire i terra, i cadascú explora un aspecte diferent de la preparació d'aliments. Pollan ens mostra com gaudir de la preparació del menjar, de la cocció lenta i de menjar aliments deliciosos. Encara que aquest documental no parla necessàriament en veu alta del menjar sostenible, ens ensenya a tornar a allò bàsic i, com diu Pollan, “menjar menjar. No gaire. Sobretot plantes”.
Forks Over Knifes (2011): La pel·lícula descriu la importància i relació del menjar en la nostra vida, quotidianitat i tradicions. Ens presenta com la dieta dels Estats Units ha canviat en les darreres dècades, augmentant el consum de carn, sucre i lactis; a més de com es defineix per a aquest país què és bo, o convenient, en l'alimentació tant de les famílies com dels militars o els nens a les escoles: dos de cada tres nord-americans pateixen de sobrepès.
How to feed the world? (2013): Mostra una visió global sobre la producció i la distribució d'aliments i ens dóna guies sobre com menjar de forma més sostenible. Al llarg de la pel·lícula, s'hi aborden diversos temes com l'agricultura sostenible, la seguretat alimentària, l'impacte del canvi climàtic en la producció d'aliments i la necessitat d'innovacions tecnològiques i socials per alimentar una població global en creixement.
Taste the Waste (2010). És un revelador documental que aborda l'alarmant problema del malbaratament d'aliments a les nostres societats. A través d'una anàlisi detallada, el documental exposa com fins al 50% dels aliments produïts a nivell mundial acaben a les escombraries, mentre que milions de persones pateixen gana. El documental també posa en relleu el gran impacte ambiental i econòmic del malbaratament d'aliments. I no només presenta el problema, sinó que també ofereix solucions viables, des de canvis a les polítiques agrícoles i la incentivació de les donacions d'aliments, fins a la promoció d'hàbits de consum més responsables. Projectes com ara bancs d'aliments i altres iniciatives comunitàries demostren que és possible redistribuir els recursos de manera més equitativa i eficient.
Just Eat It: A Food Waste Story (2014). S'enfoca en el problema del malbaratament d'aliments, seguint una parella que intenta viure només d'aliments rebutjats per supermercats, mercats i restaurants durant sis mesos. El més notable és com transforma un problema global en una experiència personal i tangible. La parella demostra de manera convincent que és possible obtenir aliments nutritius i en bon estat a partir del que normalment es descarta. Aquest enfocament no només posa en evidència la magnitud del malbaratament d'aliments, sinó que també qüestiona les pràctiques de consum i les normes culturals que contribueixen a aquest problema. En involucrar l'audiència en el seu viatge, el documental convida a reflexionar sobre les nostres pròpies eleccions i el paper que cadascun de nosaltres juga a la cadena de malbaratament.
The Biggest Little Farm (2018). El documental segueix una parella mentre construeix una granja sostenible a Califòrnia, en transformar un terreny estèril en una granja sostenible i biodiversa, mostrant els desafiaments i recompenses de l'agricultura regenerativa. "The Biggest Little Farm" és també una història profundament humana. El seu viatge és un recordatori poderós que el camí cap a la sostenibilitat no està exempt de desafiaments, però que aquests desafiaments poden ser superats amb creativitat, col·laboració i un respecte profund per la natura.
ELS ALIMENTS AL CINEMA
The boy who harnessed the wind (2019). Pel·lícula basada en les memòries de William Kamkwamba, enginyer i inventor de Malawi, un país al sud-est del continent africà afectat per la sequera. Kamkwamba va deixar els estudis quan era adolescent perquè la família no els podia pagar. Tot i això, era molt curiós i va aprendre de forma autodidacta. Va investigar com construir un molí de vent per generar electricitat i activar una bomba d'aigua per ajudar la comunitat a obtenir aigua i regar els cultius.
