Un pagès es pren un respir (Ucraïna)
En un racó tranquil que s'eleva lleugerament sobre el prat, enimg del no-res, un pastor sembla haver aturat el temps per convertir-se en part del paisatge. Duu un barret desgastat que el protegeix del sol, que ja comença a decaure. Els seus ulls, experimentats i serens, segueixen el moviment del ramat, un mosaic blanc i llanut que contrasta amb el verd frondós de l’entorn. Només s'escolten les converses dels ocells als arbres propers i el so dels esquellots que algunes ovelles porten penjats al coll. L'home coneix les peculiaritats dels seus animals, amb qui ha desenvolupat una relació de confiança al llarg dels anys. No necessita donar-los ordres; la seva presència és suficient per fer-se sentir. És l'estil de vida que ha triat: la contemplació que s’entrellaça amb la natura, i que es manté al marge de l'enrenou del món modern.
“ El 70% de les terres agrícoles del món
s'utilitzen com a pastures i conreus per al bestiar
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
Un ramat d’ovelles pastura en un camp de blat de Castella (Espanya)
Tot i la seva importància per al benestar de la humanitat, les pràctiques ramaderes comporten impactes ambientals significatius. En molts llocs del món, l’ampliació de les zones de pastura contribueix a la desforestació i a la destrucció d'hàbitats naturals, exercint pressió sobre els ecosistemes i la biodiversitat. L’ús de terres agrícoles per al cultiu de farratges competeix directament amb la producció d'aliments vegetals per a la població humana, i consumeix recursos valuosos com l’aigua. La producció animal consumeix el 8% de l’aigua dolça disponible, contribuint a l'escassetat d’aquest recurs en territoris amb recursos hídrics limitats. La concentració d'animals en grans instal·lacions genera una enorme quantitat de residus orgànics que, quan no es gestionen correctament, contaminen el sòl i els aqüífers. A escala global, la producció animal és responsable del 14,5% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle com el metà i l'òxid nitrós, provinents de la digestió entèrica dels animals o de la gestió dels seus residus.
D’altra banda, el benestar dels animals s'ha convertit en una preocupació creixent en moltes societats, cosa que ha portat a la implementació d'estàndards i regulacions per garantir-los un tracte ètic i digne. La promoció de pràctiques ramaderes sostenibles o el consum responsable de productes d’origen animal són mesures que els experts consideren necessari implementar per fer front als desafiaments alimentaris actuals i, alhora, minimitzar l'empremta ambiental d'aquesta indústria.
