Fileres i fileres de plantes de blat de moro apunten al cel i s’estenen pel camp gairebé fins on arriba la vista. Gràcies a una planificació curosa de l'espai i a la maquinària pesant que els agricultors han utilitzat per sembrar-les, les plantes estan distribuïdes uniformement ocupant tot el terreny. El vent bufa entre les fulles, que xiuxiuegen i es mouen en una dansa coral. Un sofisticat sistema de reg recorre les files lentament, amunt i avall, escopint aigua de forma constant i compassada, assegurant que cada planta en rep la quantitat que necessita. L'aire fa olor de sorra mullada. De tant en tant, un pagès s'acosta al camp per assegurar-se que les operacions segueixen el protocol previst. Al marge del camp, una màquina recol·lectora i un parell de tractors plens de pols esperen que les panotxes es comencin a obrir. No han de passar massa dies. Més enllà del pagès, en quilòmetres a la rodona no s'hi veu ningú.
En resposta a la demanda creixent d'aliments i matèries primeres agrícoles, als països desenvolupats s'hi desenvolupa una tipus d’agricultura intensiva que té l'objectiu de maximitzar la productivitat; és a dir, de produir grans quantitats d'aliments en poc temps. Els sistemes agrícoles intensius ocupen aproximadament el 12% de la superfície agrícola del planeta, però malgrat aquesta xifra aparentment petita, són responsables de produir al voltant del 80% dels aliments que es comercialitzen a escala mundial. Els agricultors solen especialitzar-se en una sola varietat de cultiu, i això facilita l'aplicació de tècniques específiques. S'utilitzen fertilitzants, pesticides i herbicides, maquinària moderna i recursos com l'aigua en grans quantitats. Els sofisticats sistemes de reg permeten cultivar terres que, altrament, serien difícils d'aprofitar.
“ El 78% dels fertilitzants nitrogenats i el 90% dels pesticides
es consumeixen en sistemes intensius
— Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO)
L’aigua llisca per damunt de l’asfalt en una granja de Pensilvània (EUA)
Malgrat que els sistemes intensius permeten obtenir majors rendiments, cosa que es tradueix en uns preus més baixos, les tècniques que es fan servir comporten un gran desgast de les terres i un consum elevat de recursos com l’aigua. Tot i això, menys del 20% de l’aigua de reg arriba a la planta; la resta s’evapora, s’infiltra al sol o torna a alguna llera carregada de substàncies químiques que contaminen el medi, provocant desequilibris en els ecosistemes i la reducció de la biodiversitat. L'ús intensiu d'aquests productes també té conseqüències negatives per a la salut humana si contaminen fonts d'aigua potable o s'ingereixen a través dels aliments; aproximadament el 34% dels aliments que es produeixen a la UE contenen residus de pesticides. En els darrers anys, hi ha hagut una preocupació creixent sobre els impactes negatius d'aquest tipus d'agricultura, cosa que ha afavorit la implementació de pràctiques agrícoles més respectuoses i sostenibles com l'agricultura ecològica o el consum de productes de proximitat.
