Feinejant al bladar: la producció agrícola

Feinejant en un bladar de l’Atles (Marroc)

Des de primera hora del matí, Fàtima Oukacha feineja entre les espigues del bladar. L'agricultura a les muntanyes de l'Atles és diversa i s'adapta a les condicions de cada regió. A les valls del massís, on el terreny és pla i les condicions climàtiques són favorables, es cultiven diversos tipus de cereals com l'ordi o el blat. Quan les plantes han crescut més o menys un pam, i fins que el sol asseca les mates, la Fàtima i la seva família s'afanyen a fer birbades diàries per llevar les males herbes dels camps. Quan el gra està dur i no es deixa aixafar amb els dits, és senyal que les espigues ja es poden segar. Cal fer-ho sense encantar-se, perquè una vegada seca, l'espiga s'obre i deixa caure els grans a terra. A les valls de l'Atles, com a molts altres llocs del món, l'agricultura és una feina dura, ja que la majoria dels camps encara es treballen a mà.

“ L'agricultura és una cosa fàcil quan l'arada és un llapis

i som a mil milles del camp de blat

― Dwight D. Eisenhower

L'agricultura és el pilar fonamental que sosté la vida de la humanitat. Més del 80% de la dieta dels éssers humans està composta per cereals, fruites, verdures i altres productes d’origen vegetal. L’arròs, el blat i el blat de moro proporcionen el 60% de la ingesta energètica. Els productes agrícoles també són una font important de matèries primeres per a altres indústries com la tèxtil, la paperera o l'energètica.

“ L'agricultura representa el 80% dels aliments consumits a tot el món

— Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l’Agricultura

Malgrat els avenços tecnològics, el sector agrícola s'enfronta a desafiaments crítics, com fer front a l'impacte del canvi climàtic o satisfer la demanda creixent d'aliments a causa de l'augment exponencial de la població. Per al 2050 es preveu que la població mundial serà de 9.600 milions de persones, gairebé 2.000 milions més que l'actual. Si el ritme de consum es manté, la humanitat necessitarà tres planetes per abastir tota aquesta demanda. A primer cop d'ull es podria concloure que la seguretat alimentària i la sostenibilitat difícilment es poden compaginar, però no hi ha cap altra alternativa. La implementació de models sostenibles d'agricultura esdevé cada cop més necessària per garantir la seguretat alimentària de la població, sense posar en risc els ecosistemes ni esgotar els recursos naturals del planeta.