Una fornera de Cuzco (Perú)
En un forn de Cuzco, l'Amèlia observa les anades i vingudes de la gent amagada darrere de les piles pa, que encara són grosses. Duu el cabell fosc recollit dins d'un barret i un davantal blanc impol·lut que contrasta amb la farina escampada pel lloc de treball. A mesura que el forn daura els pans, retira amb molt de compte les safates i les col·loca als prestatges de la rebotiga perquè es refredin. Després, selecciona els pans més bonics i els acomoda a la part davantera del taulell, a ulls de tothom. La presentació és important, diu. Avui ja n'ha venut alguns, i encara n'ha de vendre més, però no els vendrà tots. És rar el dia que algú s'endú l'última peça. Al final de la jornada s'emporta les peces sobrants i les reparteix de franc entre els veïns del seu carrer. I tot el que no pot repartir, de vegades molt, de vegades poc, ho llença. Ningú no compra pa d'un dia per l’altre.
“ Als països desenvolupats, una persona malbarata 115 kg d'aliments cada any
— Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura
Restaurant xinès de Sydney (Austràlia)
Cada any, un terç de tots els aliments produïts, equivalents a 1.300 milions de tones, es fa malbé al llarg de la cadena alimentària, des de la producció, fins al consum final. Al voltant del 30% es perd durant la collita, a causa de pràctiques inadequades o per manca d'infraestructures de conservació. El 10% es perd durant el transport o la manipulació, i un altre 10% es malbarata als supermercats i grans superfícies a causa de factors com la data de caducitat o de l'aspecte estètic. Als hotels i als restaurants se'n malbarata el 20%, i a les llars, el 30% restant.
El malbaratament d'aliments suposa milers de milions d'euros en pèrdues per als productors, els comerciants i els consumidors. També és responsable de generar impactes significatius per al medi natural: llençar aliments suposa el 8% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i comporta un ús innecessari de recursos com aigua, terra, fertilitzants, pesticides o energia. Però aquest fenomen no només representa un perjudici econòmic o ambiental, sinó també ètic: més de 800 milions de persones arreu del món no poden satisfer les seves necessitats nutricionals més bàsiques i pateixen fam. A casa nostra, nombroses institucions i entitats, amb la col·laboració de voluntaris i la complicitat dels consumidors més sensibilitzats, treballen incansablement per tal de recuperar part d'aquests aliments malbaratats i distribuir-los entre la població que els necessita.
Una fornera de Luang Prabang (Laos)
Mercats de Beijing (Xina)
