La pluja cau sense treva i crea una cortina d'aigua que es fon amb les onades ocultant l'horitzó. En copejar la superfície del mar, les gotes ofeguen el so del motor d’una desena de vaixells que feinegen sota els núvols grisos i una boira espessa que pesa sobre les cobertes. Els cascos de fusta de les naus es recargolen i cruixen mentre capegen les anades i vingudes del temporal. Els pescadors, protegits amb barrets i impermeables, s'aferren als passamans, però no deixen de feinejar, llençant les xarxes a l'aigua i recollint-les en un moviment coral i coordinat. Els peixos salten a l’interior de les xarxes abans de ser acuradament separats i emmagatzemats a les bodegues. Tot i les inclemències, els pescadors perseveren incansablement, en una mostra de determinació i resiliència enmig de les inclemències del temps.
“ El 33.1% de les poblacions de peixos comercials del món
estan sobreexplotades o esgotades
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l’Alimentació
La quantitat de peix que s'extreu del mar s’ha multiplicat per cinc en els darrers cinquanta anys. Els oceans s’exploten amb tècniques poc selectives i un gran volum de captures es rebutja, ja sigui pel seu reduït o nul valor comercial, o perquè no formen part de les espècies objectiu de les flotes. Es calcula que per cada kg de gambes es llença al voltant de 9 kg de peix capturat accidentalment.
“ Un terç de les grans pesqueries de tot el món pateix els efectes de la sobrepesca
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l’Alimentació
A Europa, el 66% dels hàbitats marins estan en mal estat de conservació. Aquest deteriorament de les aigües costaneres a causa de la sobrepesca, del canvi climàtic, de la contaminació o de l'acidificació dels oceans, té un impacte advers per als ecosistemes i per a les comunitats humanes que en depenen. Per garantir que els recursos pesquers continuïn sent accessibles, els experts conclouen que és necessari reglamentar el sector, fomentant la pesca sostenible i posant fi a la pesca excessiva, a la pesca il·legal i a les pràctiques pesqueres destructives.
La Posidònia oceànica és una planta marina endèmica de les aigües mediterrànies. Creix entre la superfície i els 40 metres de profunditat, en funció de la transparència de les aigües, i juga un paper molt important per als ecosistemes, ja que amb les seves arrels fixa els sediments al fons marí i crea importants zones de producció d'oxigen, de cria i de refugi per a moltes espècies animals. Tot i cobrir només al voltant del 0,1% de la superfície del Mediterrani, les praderies de posidònia són la llar del 10% de les espècies marines de la regió: es calcula que més de 400 espècies de vegetals i 1.000 d'animals hi viuen. D'altra banda, són grans filtradores, col·laborant a mantenir l'aigua neta i transparent. Tot i la seva importància ecològica, moltes d'aquestes praderies estan amenaçades per espècies invasores com l'alga Caulerpa, el canvi climàtic, la contaminació de les aigües — la posidònia és una espècie molt sensible a la contaminació — o per pràctiques humanes poc respectuoses com el fondeig d'embarcacions i la pesca d'arrossegament.
“ El 20% de les praderies de posidònia de la Mediterrània
han desaparegut en les darreres dues dècades
— World Wild Fund
Feinejant a les costes del Garraf (Catalunya)
