Relleu egipci de la captura d’un bou
Fa uns 10.000 anys, durant el Neolític, els éssers humans van descobrir que capturar animals, domesticar-los i mantenir-los vius per utilitzar-los quan fos necessari, els permetia reduir la incertesa que els suposava el fet de dependre de la caça per alimentar-se. Amb el pas del temps, les comunitats caçadores-recol·lectores es van anar convertint en comunitats agrícoles i ramaderes, i el pastor es va unir al pagès com un proveïdor essencial per a les societats sedentàries. Es creu que els primers animals domesticats van ser gossos, i més tard, les cabres, les ovelles, les vaques i els porcs. A part d’aliments, dels animals n’obtenien productes derivats com la llana o el cuir, o serveis com el transport o la força de tir per als conreus. L’agricultura i la ramaderia van proporcionar als humans una certesa més gran en relació amb les seves possibilitats de sosteniment, i van comportar enormes canvis en la seva forma de vida: la terra va passar a ser el centre de les relacions socials.
“ Durant el Neolític, la població d'ovelles a l’Àsia Menor
va créixer de 5.000 a 60.000 exemplars en un període de 300 anys
— National Geographic
El sacrifici del be a Rabat (Marroc)
La incorporació d’animals domèstics en molts rituals religiosos i tradicions posa de manifest la importància de la ramaderia en el desenvolupament de les civilitzacions. Els egipcis, per exemple, adoraven Hathor, una deessa en forma de vaca, com a símbol de fertilitat i d’abundància. Per als musulmans, la festa del be, l’Eid al-Adha, és una de les festivitats més significatives. Durant la celebració, se sacrifica un be per evocar el sacrifici que Ibrahim (Abraham) estava disposat a fer del seu fill Ismael (Isaac) com a prova de la seva Fe en Déu.
Durant la Revolució Agrícola que va tenir lloc a Europa als segles XVIII i XIX, la ramaderia va experimentar canvis significatius: l’ús de maquinària i de tècniques més eficients va augmentar la productivitat ramadera en un 30%. Es van desenvolupar races especialitzades per a la producció de carn, llet, llana i altres productes, i la producció de productes d’origen animal es va convertir progressivament en una activitat de caràcter industrial. Al llarg del segle XX van proliferar la construcció de granges i la implementació de tècniques de producció a gran escala. La cria selectiva per millorar les característiques dels animals, o l'ús de medicaments i d’hormones, van suposar un augment significatiu de la producció. Avui dia, la ramaderia és un component important de l’economia per a molts països, i el consum de productes animals és una font d'alimentació imprescindible per a la humanitat.
