Un camell transporta sal a través del Danakil (Etiòpia)
El sol del migdia cau implacable sobre el majestuós Danakil. A l’horitzó, el cel i la vasta salina es fusionen proporcionant una il·lusió d'infinitud. A través del paisatge desafiant, un home guia amb parsimònia un camell. L’un i l’altre semblen comunicar-se en un llenguatge silenciós, una connexió que s'ha forjat al llarg d'innombrables viatges a través del desert. El camell, immune a la set i a la fatiga, es mou amb una elegància sorprenent malgrat la pesada càrrega que transporta: llosetes de sal tallades en blocs rectangulars i apilades al seu llom de manera uniforme. El Danakil és conegut per la bellesa dels seus paisatges, però també per les seves salines, que són de les més productives del món. Al mercat, el cameller intercanviarà la sal per altres béns essencials que la seva comunitat Àfar necessita per sobreviure en aquest entorn hostil, on els recursos són escassos, però també valuosos.
“ El 40% de la sal produïda a nivell mundial es destina al sector alimentari
— Salt Institute
La història del comerç és tan antiga com la civilització mateixa, i mai no ha deixat d’evolucionar. Des dels intercanvis locals entre les primeres comunitats fins al comerç internacional globalitzat de l'era moderna, el comerç ha jugat un paper decisiu en el desenvolupament econòmic i cultural de la humanitat. Durant les primeres etapes, les comunitats practicaven el bescanvi directe de béns. Es negociaven productes bàsics com aliments, eines o materials, cosa que permetia a les comunitats obtenir recursos que no podien produir per elles mateixes.
Amb l’aparició de les primeres grans civilitzacions antigues, es van establir i consolidar rutes comercials marítimes i terrestres que connectaven diferents regions i cultures llunyanes que fins llavors s’havien mantingut aïllades. S'intercanviaven aliments, béns de luxe, espècies, seda, metalls preciosos o ceràmiques, i també coneixements i tecnologies, fet que va impulsar la prosperitat de les societats. Durant l'Edat Mitjana, rutes comercials com la Ruta de la Seda es van expandir i consolidar.
El canvista i la seva dona (1514, Quentin Massys)
A partir dels segles XV i XVI, amb l'inici dels viatges d'exploració, els imperis europeus van establir colònies a diferents parts del món per explotar-ne els recursos naturals i establir-hi mercats per als seus productes manufacturats. N’és un exemple Ciutat del Cap, fundada el 1652 pel navegant neerlandès Jan van Riebeeck, que va significar l'establiment del primer assentament europeu a l'Àfrica subsahariana. Originalment, la ciutat servia com un punt de proveïment per als vaixells de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals que viatjaven a l’Àfrica Oriental, l’Índia i l’Àsia, més de dos-cents anys abans de l'obertura del canal de Suez, però ràpidament va superar el seu propòsit original i es va convertir en el centre econòmic i cultural de la regió.
A partir dels segles XVIII i XIX, amb la consolidació de la Revolució Industrial i el desenvolupament dels sistemes de transport com el ferrocarril o la navegació de vapor, el comerç internacional va expandir-se exponencialment.
“ Durant el segle XIX, el 80% del comerç internacional es realitzava per mar
— The Cambridge Economic History of Modern Britain
Port de Cape Town (República de Sud-àfrica)
El sistema de comerç multilateral actual es remunta a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, quan el desig de pau va portar els governs a establir mecanismes per a la reducció de barreres comercials i una cooperació econòmica més profunda. El 1995 es va fundar l’Organització Mundial del Comerç, i per primer cop es van definir regles globals per al comerç transfronterer per a més de 160 països. Avui dia, aquest marc de cooperació global es complementa amb un nombre creixent d'acords comercials bilaterals i regionals que inclouen compromisos més profunds i amplis per integrar tots els mercats.
Oficines de Manhattan (Nova York, Estats Units)
