El sol es desploma lentament darrere les muntanyes, però l'activitat al suburbi no s’atura: en un descampat, entre les barraques, un grup de veïns crema una pila de deixalles. El fum s'eleva en espirals cap al cel, impregnant l'aire amb una olor que es barreja amb la resta d'olors de les cuines obertes i de la pol·lució, creant un dels senyals d'identitat característics del barri.
Temps enrere, el suburbi era l'abocador de la ciutat i solia atraure drapaires que, per subsistir, buscaven entre els residus materials reciclables. Aprofitant la proximitat de les deixalles, els vagabunds instal·laven els campaments als vessants propers i, a poc a poc, s'hi va anar establint una comunitat informal. Les condicions de vida són precàries, amb habitatges improvisats i un accés gairebé inexistent als serveis bàsics. En absència d'un sistema de recollida de deixalles eficaç, cremar-les és la forma de desempallegar-se'n. Vet aquí un testimoni com un altre de la infinitat de desafiaments ambientals que enfronten diàriament moltes comunitats urbanes.
“ L'aigua i la terra, els dos elements essencials de què depèn la vida,
han esdevingut llaunes globals d'escombraries.
— Jacques-Yves Cousteau
Mural de Brooklyn (EUA)
El model de producció, comerç i consum que ha suposat un progrés econòmic i social sense precedents durant el darrer segle, ha estat acompanyat d'una degradació ambiental que posa en perill la sostenibilitat del planeta i la conservació de la vida tal com avui la coneixem. Les activitats industrials, el transport o el consum d'energia alliberen substàncies contaminants a l'aire que causen patologies relacionades amb l'exposició a substàncies tòxiques. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle han augmentat un 50% des del 1990, fet que suposa canvis significatius en els patrons climàtics del planeta. El 80% de les aigües residuals a escala mundial s'aboquen als rius i oceans sense ser tractades adequadament. També s'aboquen al sòl substàncies químiques, deixalles perilloses i tota mena de residus sòlids.
“ No pots passar un sol dia a la terra sense tenir un impacte al món
— Jane Goodall
A primer cop d'ull es podria concloure que la seguretat alimentària i la sostenibilitat difícilment es poden compaginar, però no hi ha cap altra alternativa. La implementació de models sostenibles de producció i consum esdevé cada cop més necessària per garantir la seguretat alimentària sense posar en risc els ecosistemes, ni esgotar els recursos naturals del planeta.
Caiman dels Everglades (USA)
